Paradís perdut

Desperto de nit
dins un somni estrany
no sóc més que una ombra
creuo la ciutat
com si estigués sol
ningú se'n adona
van morint cançons
ja ningú m'escolta
la boira s'ha endut
els records d'ahir

Busco un sol racó
un batec de cor
aire d'esperança
i em trobo perdut
enmig d'un desert
d'edificis salvatges
i el cel és tan lluny
que la fè és un mite
i déu és poder
ambició i diners

Sento a flor de pell
el fred de l'hivern
travessant-me els ossos
mentre cau la nit
sobre el plour ofegat
del meu cor que s'ensorra
nàufrag del passat
fes-me un lloc amb tu
enemic del temps no tot és perdut

Però tot m'enfonsa

La pluja va omplint
els pous de l'oblit
mentre vessen desitjos
i el mar que era blau
casi transparent
ara és gris com el cel d'estiu
l'aire és un verí
ofegant la vida
i als jardins d'asfalt
creixen flors de tristesa

Vull marxar d'aquí
trobar un nou destí
lluny de tanta agonia
no vull saber res
ni escoltar les veus
els gemecs dels profetes
que diuen que el món
és fràgil com un vidre
que sóm els bocins
d'un paradís perdut

Però tot m'enfonsa